Mentre l’escola cada dia batega amb ritme i alegria,
hi ha feines que no fan soroll, però aguanten tot el “follón”.
No surten mai a l’escenari, ni tenen aplaudiment diari,
però si un dia fallen, els tempos se’ns desmarxen.
Feines discretes, pacientment, fetes amb cura i amb talent,
que no busquen lluentor sinó que tot funcioni molt millor.
Són mans que pensen abans d’hora, ulls atents mentre tothom corre,
caps que resolen mil detalls sense fer-ne mai escarafalls.
Són feines fetes amb criteri, amb ofici, cor i criteri,
amb constància i dedicació, sense medalla ni menció.
Per això avui, 19 de maig, des d’ara i avui queda assenyalat: Dia Mundial del Treball Invisible
per donar nom al que sosté l’escola cada dia, apagant focs mentre tot plegat va fent via.
Un dia per dir, alt i clar, que sense aquest treball callat
l’escola no seria el que és, ni podria funcionar després.
I aquest curs, amb orgull i bon humor, el dediquem a una feina en concret:
la de la cuina, feta amb cura i criteri, que cada migdia juga al Tetris per fer-ho tot bé.
I que l’any vinent s’hi afegeixin altres mans callades,
per anar fent visibles, cada 19 de maig, les mil i una feines amagades.
